Hazte socio
Km vertical Gandía

SEGONA CRÒNICA DE PEP GINESTAR DES DARJEELING.

SEGONA CRÒNICA DE PEP GINESTAR DES DARJEELING.
Hola amics: Continuem camí cap a l'est amb la mateixa tònica que els dies anteriors, però potser una mica més dur per l'estat de les carreteres. Entre 1000 i 1200 metres de desnivell superem cada dia amb percentatges tremends per a les nostres castigades cames, però el pitjor de tot és quan apareix l'odiat fang i l’aigua. Mai vaig imaginar el mal estat de les carreteres d'aquesta part de Nepal.
Estant a un dia de camí a Boujour passem per un coll a 2700 metres d'alçada, la meua bicicleta plena de fang i amb un cansament extrem que fa que em retarde. Luis m'espera i em dóna ànims, he de parar a netejar amb l'aigua dels meus bidons les pilotes de fang que es formen en els meus frens, de manera que baixant la collada ens cau la nit al damunt. A aquesta alçada el fred ens cala als ossos. La carretera està en condicions infernals i faig peu a terra repetidament per no caure.
De Marcos i Alex ni rastre, un home amb una moto ens ajuda amb la seua llum, després de baixar 300 metres ens acompanya fins a una casa particular en plena muntanya on ens donen sopa calenteta i un lloc acollidor on passar la nit. No vam contactar amb aquests companys fins al matí següent. Resulta que es van quedar més enrere que nosaltres, també a una casa privada. Els nepalesos són molt amables amb nosaltres.
Ens informen que la carretera està en pitjors condicions, fins a 60 quilòmetres més endavant, així que necessitem un vehicle que ens pugi els últims 26 quilòmetres infernals que ens separen de Hille. Trobem un camió per al trasllat, on jo viatje bastant còmode a la cabina, però els meus companys s'empassen una batedora de més de tres hores a la part posterior del vehicle. Esgotats i de nit arribem a la població de Hille, on passen la nit. Al dia següent reparem les bicicletes, rentem la roba i continuem buscant el pla. Per això hem de baixar a un vall a 600 metres d'alçada, tornar a pujar a 1700 metres i novament tornar a baixar a 500 metres d'alçada. D'aquí anem per carreteres principals plenes de trànsit i quan creuem una gran ciutat l'estrès està a flor de pell, és molt perillós pel caos circulatori. Ja quasi a la frontera de l'est amb l'Índia, vam decidir pujar una altra vegada cap a les muntanyes per creuar per una frontera prop de Darjeeling, ja a l'Índia. La pujada fins a la frontera ens costa dia i mig. Quan vam arribar a dalt del pas, a 2400 metres d'alçada, la boira i el fred ho envolten tot. A l'arribar a la frontera ens informen que està prohibit el pas a estrangers. No hi ha negociació que valga i hem de retrocedir per baixar el que varem pujar en dia i mig.
A l'altra frontera als amics colombians, Luis i Alex, no els deixen passar per no tenir el visat necessari. La solució és que vagen a Katmandú amb autobús, des d'allà agafar un vol a Nova Delhi i després a Siliguri, prop de Darjeeling, on Marc i jo els estem esperant, lloc des d'on ara escric. Darjeeling, a 2100 metres d'altitud, és a prop de Sikkim, estat indi en ple Himàlaia, fa fred i la boira ho envolta tot, com quasi tots els dies. Fa temps que no veiem els grans "vuit mils" a causa de la boira, però en un parell de dies esperem reprendre el camí cap al nord i contemplar les grans muntanyes. Mentrestant, estem gaudint del te d'aquests llocs.
Una forta abraçada i fins prompte. Pep.

 
141
Volver

Uso de cookies de clubalpigandia.com

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

ACEPTAR