Hazte socio
KM Vertical Gandia
Km vertical Gandía

PRIMERA CRÒNICA DE PEP GINESTAR DES DE NEPAL.


Namaste amics, ara em trobe a una nova aventura pedalejant pel Nepal.
Vaig arribar a Katmandú, capital del Nepal, el 13 de gener amb Marcos Castellá, de Gandia, i dos colombians, Alex i Luís, de Medellín, molt experimentats en cicleviatges i grans companys de creuer.
A Katmandu visitàrem la Gran Estupa Budista i la plaça Durbar. Ens quedàrem a dormir al famós barri de Thamel.
El 15 de gener començàrem a pedalejar, visitant Patan, a la vora del riu Bagmati, a la gran vall de Katmandú. De sobte, pujades fortes, pel que és molt pesat i cansat sortir de la vall. A més a més, el tràfec és molt dens i perillòs, així com que ens hem d’acostumar a conduir per l’esquerra.
Com he dit, per a sortir de la vall començen les fortes pujades, que són molt dures.
Dormim a un poble anomenat Dhulikhel, a la part de dalt de la vall. Les fortes pujades ja ens avisen com será transitar per aquestes carreteres.
Sortim al dia següent cap a baix per la Arniko Highway, una carretera que porta cap al Tíbet. La ruta transcorre quasi tota pel canó d’un gran riu. Pujades i baixades sense parar. Arribem a un encreuament de camins, a Khadichour, tant sols a 36 quilòmetres del Tíbet, on fem nit. Des d’aquí ens desviem cap a l’est i a poca nit es posa a ploure. En dos dies no para de ploure i ens costa aturar-nos i patir el karaoke de la pensio on fem nit.
La sortida cap a l’est és novament de pujada, des d’uns 600 metres d’alçada fins als 2.600 metres en només 36 quilòmetres, practicament tot el dia. Hi ha trams amb molt de fang on de vegades ens costa posar el peu a terra.
Fets pols i ja a poqueta nit trobem un refugi de muntanya on sopar i pasar la nit, al costat de la llar amb foc i un poal d’aigua calenta per rentar-nos.
Al dia següent, tornem a pujar fins als 2.790 metres d’alçada, on trobem neu fresca de fa dos dies. Aquí mantenim la alçada i gaudim de unes vistes extraordinàries, el gran grup dels Annapurnes i el Dhaulagiri. És molt emocionant per a mi.
Després baixem quasi 2.000 metres per una carretera infernal, feta pols i de vegades plena de fang. Ja de nit arribem molt cansats on poder dormir. Al dia següent, de sortida començàrem a pujar rampes molt empinades, per a després baixar, sempre al costat d’un gran riu fins a la ciutat de Manthala, mengem i ens aprovisionem.
La sortida de la ciutat ens regala, novament, una gran pujada que ens posa a prova a tots. Una gran baixada a vora riu fins trobar lloc on dormir i rentar la roba. Hi ha mercat al poble, pasem el que queda de llum agradosament, la pena és que el menjar desde la sortida de Katmandu és el mateix. Al llarg del trajecte no trobem 5 quilòmetres plans, des de que comencàrem.
Aquesta nit la pasem a un lloc molt degradat a un creuament de camins, tot molt bàsic i descurat, hi ha fem per tot arreu. M’alegre de sortir d’aquí, però una gran pujada ens espera per tornar a baixar i pujar varies hores, fins als 1.500 metres d’alçada, on ens trobem el poblet de Halesi Mahadev Than. El darrer desnivell positiu ha sigut de vora 1.880 metres, amb pendents de fins el 21 per cent de máxima.
Aquest poble és un lloc de peregrinació. Hi ha un temple budista, una gran cova on es venera a déus induistes. És un lloc espectacular. Aprofitem per descansar i rentar roba.
Demá continuarem cap a l’est, la travessia està sent molt dura, però més durs som nosaltres. Si voleu, podeu veure videos d’Alex Betancur a youtube .
Una abraçada per a tots. Pep.

Volver

Uso de cookies de clubalpigandia.com

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

ACEPTAR