5ª Crònica de Pep Ginestar des de Nepal.

5ª Crònica de Pep Ginestar des de Nepal.
Una salutació a tots des del llogaret de Kagbeni a Mustang, a 3000 metres d'alçada. Ja fa 17 dies que vaig eixir de Benarés, on em vaig acomiadar dels meus col•legues colombians amb molta pena per la nostra separació.
Em dirigisc cap al nord a buscar la frontera del Nepal, em costa cinc dies arribar-hi, en aquests dies patisc trams amb molt de trànsit, paisatges agrícoles on predomina el cultiu de blat, la marihuana creix a la vora de la carretera de manera salvatge. És una zona pobre, molt poblada, amb molts temples i alguns rius amb els seus rituals i cremacions humanes.
En Gorakhpur, a uns 100 quilòmetres de la frontera descanse un dia, i vaig visitar l'estació de ferrocarril amb l'andana més llarga del món, uns 7 quilòmetres. És una ciutat horrible, molt poblada i amb molta contaminació.
Per eixir-ne he de matinar molt i així poder evitar el dens trànsit. Prop del Nepal el paisatge canvia i comence a veure boscos. Faig nit al costat indi per a l'endemà fer els tràmits d'entrada i sortida prompte.
Arribe a Lumbini, ja al Nepal, lloc on se suposa va néixer Buda. Allí visite els seus temples de les donacions de països Budites, tots preciosos, però el de Cambodja em va impressionar molt. També vaig visitar les restes del palau on va néixer Buda.
Ara em dirigisc cap a Pokhara. Els primers 50 quilòmetres plans sense trànsit i molt bonic. Després la carretera comença a pujar, i els primers 10 quilòmetres d’aquesta carretera estan destrossats pels despreniments i amb molta pols. Tres dies pujant a poc a poc, sense molt de trànsit i una temperatura agradable. De tant en tant veig els grans cims a l'horitzó, però molt lluny.
A Phokara descanse, prepare a consciència la bicicleta, compre alguns queviures i trac els permisos per endinsar-me a l’Himàlaia, cap a l'antic regne de Mustang.
A Pokhara conec a Pedro Alonso, cicle-viatger que està descansant uns dies del seu llarg viatge.
Només sortir de Pokhara la carretera en obres m’alenteix la marxa. Puge a 1700 metres d’alçada per després baixar als 400 metres. La ruta comença a donar la seua veritable cara, molt poc asfalt i molta pols.
A Kusma veig un pont penjant immens, d'uns 500 metres de llargària.
A Beni he de donar una volta a peu per evitar un despreniment, creue 2 ponts penjants. Faig nit a Tatopani i no puc gaudir de les seves aigües calentes perquè quan vaig és l'hora de les dones... Aquesta nit es deslliga una gran tempesta, molts llamps, pluja i vent, a 2000 metres d’alçada és neu, però per sort jo estic a 1190 metres d’alçada. La tempesta destrossa la línia elèctrica i telefònica, deixant sense subministrament tota la zona, és a dir cinc dies fins ara que tampoc hi ha.
Ara la ruta es posa seria de veritat, desnivells fortíssims del 15 al 20 per cent i amb una mica més d'aigua i fang fa que haja de arrossegar la bicicleta, tan sols puc fer 16 quilòmetres en cinc hores.
Començe a veure els grans cims molt de prop. Estic a la zona dels Annapurnes. Faig nit a un poblet, Ghasa, on fa fred a la nit.
ContinuE pujant l’endemà, i faig 30 quilòmetres. Trobe un lloc magnífic on menjar i dormir a Marpha, a 2670 metres d'alçada. Molt a prop es veu el Dhaulagiri i altres cims enormes. Hi ha molta neu recent de la tempesta anterior.
Arribe a Jomsom, el poble més gran de la regió però no m'agrada i continue 10 quilòmetres més fins Kagbeni, on em trobe escrivint a 3000 metres d'alçada.
Passaré dues nits aquí i començaré el descens cap a Pokhara. Les nits són bastant fredes. Aquesta última fora dels habitatges hi havia 7 graus sota zero.
La meua previsió era arribar en tres dies i he trigat cinc, ja que la ruta és difícil.
A partir d'aquí no puc endinsar-me més cap a Mustang, on necessite un permís especial i pagar 500 dòlars i un guia per continuar. Aquí tot just hi ha turistes, hi ha un preciós temple i una escola Budista de 4 segles d'antiguitat, envoltats de muntanyes de més de 7000 metres d’alçada, com el Nilgiri amb els seus tres cims, el més alt de 6940 metres.
La salut perfecta, la motivació al màxim, us explicaré més coses prompte.
Pep. Lost in The World. Les fotos són dels Annapurnes, Dhaulagiri, i altres cims com el Machhapuchhre.