Hazte socio
Km vertical Gandía

4ª crònica de Pep Ginestar a Sri Lanka

Hola amics.

Aquesta crònica l'escric des de Nuwara Eliya, la ciutat més alta de Sri Lanka. L'última vegada que vaig escriure, abans dels atemptats, va ser des de Polonnaruwa. Després de visitar les seves històriques ruïnes vaig tornar per on vaig venir i em vaig tornar a trobar amb elefants a la carretera.

Vaig prendre una carretera secundària per arribar a Sigiriya. Quan deixes les carreteres principals encara et sorprens més de la bellesa d'aquest país.

En Sigiriya vaig pujar a la famosa roca, que és espectacular, però l'experiència no va ser tot lo satisfactòria que hagués desitjat per la calor, la humitat i la gran quantitat de gent del país, que impedien la fluïdesa en la pujada per les estretes escales metàl•liques subjectes a les parets de la gran roca.

L'endemà i per carreteres secundàries vaig visitar la coves sagrades de Dambulla. Em van sorprendre la bellesa del lloc, les seves estàtues i pintures, algunes d'elles de gairebé 2000 anys d'antiguitat i, com no, la calor sufocant. A la nit hi va haver una gran tempesta que va donar un respir al dia tan sufocant que vaig passar. També aquí hi ha un gran temple Budista. En diuen el temple Daurat per l'enorme representació de Buda pintada de color or.

Vaig cap a Kandy. Em trobo per la carretera amb nombrosos jardins d'espècies i plantes medicinals.

En Matale deixo la ruta cap a Kandy, em subministre de diners i em dirigeixo cap a la impressionant serralada de Knuckles. Això ja es posa seriós, un port de 16 km em porta al poblet de Elkaduwa, on em vaig allotjar en una mena de refugi de muntanya. Aquí estic sol amb l'amo, és diumenge de Pasqua i ens assabentem dels atacs terroristes ocorreguts al matí, se'ns posen els pèls de punta en veure que setmanes enrere vaig estar a la porta de l'església de Negombo que va ser atacada ...

Aquí passe dos dies meditant. Continuo el meu viatge per la serralada lluny de centres turístics, i al tercer dia baixe al poble de Mahiyangana, visitant la seua antiquíssima pagoda, aquí la calor apreta una altra vegada.

Ara em dirigeixo de nou a Kandy per carreteres secundàries envoltant Victòria Randenigala Ratambe Sanctuary, reserva natural de flora i fauna, i segueixo envoltant la zona perquè al entrar-hi, a pocs quilòmetres, em trobo amb un lloc militar en el qual em fan retrocedir. Llàstima, perquè havia vist excrements d'elefant pel camí que prometia un dia de sorpreses.

La carretera de muntanya es fa molt dura, això sí, amb poc trànsit. Faig nit en una cruïlla de camins, en una petita pensió on m'atenen molt bé i es sorprenen en veure per aquí un blanc amb bicicleta.

Arribo a Kandy i torno a maleir el trànsit. Kandy és una antiga capital, amb un petit llac i el temple daurat on es diu que hi ha una dent de Buda. Aquí torno a veure més turistes i molta gent de peregrinació visitant l'impressionant temple.

Aprofito per rentar roba, que fa molta pudor (a gos mort), i aquí passe dues nits.
Continuo viatge, una altra vegada cap a les muntanyes, les aquí anomenades "terres altes". Trigue dos dies a pujar fins on ara em trobo, Nuwara Eliya, a 1880 metres d'alçada.
Ahir vaig dormir en Ramboda Falls i avui he superat un coll a 2200 metres d'alçada. El paisatge és impressionant, ple de plantacions de “Te”, cascades i roques. Els percentatges de les pujades als ports m'han deixat les cames de mantega, així que descansaré un parell de nits aquí, gaudint del fresquet de l'alçada i reposant forces. Ara plou, com en les últimes tres nits.

Una abraçada i fins aviat.

Pep, Lost in The World.

Volver

Colaboradores

  • Marmot

Uso de cookies de clubalpigandia.com

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

ACEPTAR