Hazte socio
Km vertical Gandía

3ª Crònica de Pep Ginestar des de Jaldhapara, Bengala occidental.

3ª Crònica de Pep Ginestar des de Jaldhapara, Bengala occidental.
Hola companys. L'última vegada que vaig escriure va ser des de Darjeeling, a prop de l'estat de Sikkim. Allà ens informen que per la ruta més directa cap Sikkim els estrangers ho tenim prohibit, així que baixem 1600 metres per una carretera costeruda de 41 quilòmetres destrossant les sabates de frens de les bicicletes. Ja a baix creuem un gran riu i pugem 200 metres fins Rangpo, lloc on traiem els permisos per entrar a l'estat de Sikkim, en ple Himàlaia hindú. Vam pujar fins a la seva capital Gangtok a 1600 metres d'alçada en 40 quilòmetres, els darrers molt angoixants pel trànsit i els grans pendents. En Gangtok hem de tornar a treure permisos especials si volem viatjar el més cap al nord possible, fotos, fotocòpies del passaport, contractar un guia i tot seguit eixim cap al nord, direcció Tibet. Ara el trànsit ja no ens molesta, el paisatge és grandiós, muntanyes, rius, barrancs profunds, espectacular, anem passant per poblets petits on ens reben amb calor i estupefacció, de vegades creuant rius amb fang i aigua, però, tot i així, més transitable que al Nepal. Arribem a Mangan embolicats de pols per una carretera en obres horrible. A la matinada veiem per la finestra el Kanchenjunga i els seus cims secundària de més de 8.000 metres d'alçada i diversos pics de 7000 metres d'alçada. Varem quedar impressionats pel paisatge, la carretera magnífica. A prop de Chungthang un altre gran control de papers per poder continuar, fa dies que veiem gran presència militar per la zona. Pedalegem feliços malgrat les pujades i les distàncies, des de Chungthang ens desviem cap a Lachen, on la carretera es torna pista sense asfalt, Després d'uns 12 quilòmetres de forta pujada i notant el fred de la vesprada, un control militar ens impedeix el pas. No serveix de res les nostres protestes ni permisos. Tornem cap enrere i pugem per una altra vall fins Lachung a 2700 metres d'alçada, on vam arribar caient la nit i el termòmetre. Aquesta nit la mínima és de sis graus sota zero. Fora està tot gelat. Em trobo malament a causa del gran esforç d'avui i el poc que he menjat durant tot el dia. Al matí següent, ja recuperat, varem pujar fins a 3000 metres d'alçada. La carretera està tancada per la neu i a més prohibit per als estrangers. Tot just ens queden 20 quilòmetres per arribar a la frontera amb el Tibet, però vam decidir tornar pel mateix camí fins a Mangan i d'allà, per altra vall diferent del de l'anterior pujada, baixem en dos dies fins a Rangpo, on novament hem de segellar els passaports per eixir de Sikkim. La vesprada anterior Alex va trencar dos ràdis de la seva roda del darrere, però el gran mecànic i doctor de bicicletes Marcos, amb molta paciència, ho va arreglar. Ja en l'estat de Bengala occidental, entre boscos i camps de te, llegint innombrables avisos de precaució pel possible encreuament d'elefants a la carretera i micos esperant el seu menjar dels conductors, arribem al parc nacional de Jaldhapara. Allà fem una visita de matinada, veient rinoceronts, enormes búfals indis i elefants domesticats. Ens impressiona molt la boira a la matinada en ple bosc. La resta del dia el varem passar posant a punt les nostres bicicletes i la roba per eixir demà direcció sud cap a la ciutat de Kochbihar, on sembla ser que hi ha un gran palau per visitar i diversos temples, després continuarem cap a la frontera amb Bangladesh. Ja us explicaré. Una forta abraçada.
Pep. Lost in The World.

Volver

Uso de cookies de clubalpigandia.com

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

ACEPTAR