Nuevas aventuras de Pep Ginestar, (capitulo 2)

2ª Crònica de Pep Ginestar des de Sri Lanka.
Hola amics, em trobo a la ciutat de Polonnaruwa, antiga capital de Sri Lanka. Us vaig escriure des de Jaffna ciutat Tàmil al nord del país, on vaig passar dues nits i vaig aprofitar per rentar la roba, visitar un munt de temples hinduistes, alguna platja i la gran fortalesa de la ciutat, aquí la calor és sufocant. En sortir de nou amb la bici canvi de ruta, doncs per on pensava anar està tancat per un lloc militar. Travesso una de gran i espectacular albufera amb un pont elevat, em creuo amb diversos controls militars, es limiten a saludar-me i no demanen papers ni res. En aquesta zona observo gent mutilada a causa de la guerra i els camps de mines que havien abans, que països com el Canadà, el Japó o EU varen netejar a la zona, veig centres de rehabilitació per a atendre'ls. Em dirigeixo cap a la costa est, camps d'arròs, vaques per la carretera, llacs i poc de trànsit, però la calor persisteix, una gran llacuna em rep a l'entrada de Mullaitivu. Aquesta jornada ha estat molt esgotadora, com no, per la calor i humitat. Bec com uns 4 o 5 litres d'aigua al dia. Mullaitivu és un petit poble de pescadors on l'empremta de la guerra és visible encara i on hi ha moltes casernes militars. Al costat de la platja es poden veure les cases destrossades pel tsunami del 2004. Ara s'han construït més cap a l'interior. Vaig continuant baixant per la costa est. Ara el trànsit és nul, una delícia per pedalar. La calor és sufocant, arribo a mesurar 43 graus al sol. Després de tres dies des de Jaffna i amb una etapa de 100 km el tercer dia arribo a la platja de Nilaveli. Aquell dia vaig haver de creuar un llac amb barca, doncs així eviti una volta de 20 km. Nilaveli és un lloc turístic, però es veuen pocs estrangers, encara que si molts nacionals, és 13 i 14 d'abril canvi d'any per a ells, molts coets i revetlles, passe dues nits aquí recuperant forces i prenent el bany a l'Índic. Arribo a Trincomalee, on vaig visitar un temple hinduista preciós a la part alta d'un cap que separa dues belles badies, les vistes a l'oceà i els penya-segats són increïbles, també vaig visitar el fort que varen construir els portuguesos al 1652 i un temple Budista, on les gaseles clapejades passegen sense que ningú els molesti. D'aquí em dirigeixo cap a l'interior abandonant la costa est, aquesta etapa m'esgota, fa molta calor i comencen els petits pujols, un puja i baixa constant. Arribo a Habarana on prenc habitació en un petit refugi en ple camp, atès per un jove matrimoni i en companyia de la seva cria de 4 anys que em segueix a tot arreu. Prenc un cotxe a la tarda per entrar al Parc Nacional de Minneriya, espectacular, elefants en manada pasturant a un metre de mi, búfals, àguiles. Per cert, aquell matí de camí em vaig trobar amb un llac enorme al costat de la ciutat de Kanthale, preciós, i on al costat de la carretera venien quallada de llet de búfala amb mel, deliciós. De Habarana vaig cap Polonnaruwa que és on em trobo ara, tan sols 45 km que em van costar molt per no haver dormit bé a causa de la calor i els ratolins de camp que ronden per la meva habitació al refugi. Constants pujades i baixades no molt fortes és la tònica del dia, al costat de l'espectacular sorpresa de trobar-me un gran elefant solitari a la carretera, al que passe tot just a un metre d'ell, són perillosos i impredictibles. En Polonnaruwa visiti les seves espectaculars ruïnes, després de dues nits aquí posaré rumb demà cap a Sigiría. Ahir vaig veure la primera pluja del monsó que s'aproxima acompanyada d'espectaculars trons i llamps.
Una abraçada, Pep, Lost in The World.